El triomf de la por

A voltes encara amb els resultats electorals de passat 9 de març, no deixa de sorprendre’ns el triomf inapel·lable del PSC-PSOE a Catalunya. Això ens porta a reflexionar sobre quina és la percepció de les coses de la població: en un mandat plegat de “pífies” en la gestió, no només atribuïbles a la seva actuació, però sí amb una actitud poc humil i mentidera a l’hora d’afrontar els principals problemes generats.

De ben segur, la ciutadania ha valorat la capacitat de resoldre “marrons” i el bon rollo que desprèn el president espanyol. El que ens preocupa és que uns guanyin perquè són el mal menor, perquè si no, “vénen els altres”. La por a l’altre, mai pot ser considerat com un valor democràtic. I aquesta circumstància sembla haver marcat decisivament el resultat a Catalunya, i a altres llocs com el País Basc.

Per què si es plantegen les campanyes electorals sobre aquesta base, també caldria adequar el mètode d’elecció dels candidats, hauríem de poder triar “qui” no volem que guanyi. Així, fem bona la dita de que val més boig conegut que savi per conèixer.